Projecte lingüístic de centre

INTRODUCCIÓ

Aquest projecte lingüístic se situa en l’actual marc legal de la CAIB, concretat a grans trets en la

• Llei de normalització lingüística i en diversos decrets que són transcrits resumidament suquí:
• La llengua catalana és la llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament (Llei de normalització lingüística 3/1986, 29 d’abril).
• L’ús de les llengües oficials de l’administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears es regula al Decret 100/1990, de 29 de novembre.
• L’ensenyament de i en llengua catalana queda regulat pel Decret 92/1997, de 4 de juliol.
• Es regula l’ús de la llengua catalana com a llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris a l’Ordre de 12 de maig de 1996.
• La llengua catalana com a llengua de l’ensenyament, l’aprenentatge i la comunicació es regula a l’article 6 del Decret 67/2008, de 6 de juny.
• El Decret 15/2013 de tractament integrat de Llengües de 19/04/2013 (BOIB 20/04/2013), el Decret llei 5/2013 (BOIB 07/09/2013) i l’Ordre de 09/05/2014 (BOIB 16/05/2014) per el desenvolupament del tractament integrat de llengües.
• El Decret 15/2016 (BOIB 23/07/2016) per el desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics a les Illes Balears.

L’actual legislació per a la millora de l’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera esdevé un punt de referència clau en el projecte educatiu d’aquesta escola.

Cal tenir en compte també, d’una banda, el Caràcter Propi del centre en els punts 14, 19, 34, 38 i de manera especial el punt 19, que conté la següent afirmació: Cada ésser humà té dret a les seves pròpies arrels i a la pròpia llengua; i, de l’altra, la Declaració universal dels drets lingüístics, signada a Barcelona l’any 1996.

Finalment, hem de tenir ben present el marc d’acció que proporciona l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, ben explícit pel que fa a la necessitat de seguir avançant cap a l’assoliment d’una ja esmentada normalització lingüística raonada i raonable.

OBJECTIUS DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Els objectius fonamentals del PLC són:

1. Facilitar que tot l’alumnat, en acabar el període d’escolarització obligatòria, hagi assolit una competència adequada en català, castellà i anglès.
2. Establir les estratègies d’ensenyament, pràctiques i accions educatives que garanteixin que l’alumnat arriba a adquirir un domini oral i escrit del català i del castellà, sempre adequat al seu nivell d’estudis i de maduració personal.
3. Fomentar una competència que permeti als alumnes comunicar-se de manera adient en la llengua anglesa.
4. Articular el tractament didàctic que es dóna a totes les llengües que s’ensenyen al centre, a fi de coordinar les programacions d’aula pel que fa al que tenen de comú en els objectius, els continguts, la terminologia, els procediments i els criteris d’avaluació.
5. Promoure la presència i l’ús de la llengua catalana en totes les activitats del centre, bé sigui en llurs àmbits de gestió i administració o en allò que faci referència a les relacions externes i internes; i garantir, de més a més, la seva utilització com a llengua vehicular de l’ensenyament.
6. Compensar el desequilibri existent entre el coneixement i l’ús efectiu de la llengua catalana, fet determinat pel context social de l’alumnat, en el qual la llengua castellana predomina en la majoria d’àmbits (comerç, mitjans de comunicació, lleure, publicitat, etc.)

LES LLENGÜES EN L’ÀMBIT DOCENT

Per assegurar la competència lingüística de l’alumnat en les dues llengües oficials en acabar els estudis obligatoris i a un nivell adequat de competència en angles s’estableix l’ús de les tres llengües com a vehiculars de l’ensenyament. Així doncs,

• Llengua vehicular de l’ensenyament en els àmbits curriculars que es determinin, és l’idioma amb què s’expressen el professorat i l’alumnat i llengua utilitzada en els materials didàctics que s’emprin. (A l’Annex d’aquest document consten les àrees o matèries i la llengua en que seran impartides).

• El català i el castellà com a llengües oficials que han de dominar els alumnes seran vehiculars en l’ensenyament-aprenentatge de les àrees que assegurin el seu domini.

• Les llengües estrangeres, tot i no tenir caràcter d’oficials, són objecte d’aprenentatge, ja que, cada vegada més, són per a l’alumnat i el professorat font d’informació i vehicle d’expressió, la qual cosa fa que aquestes esdevinguin llengua vehicular en qualque matèria.

• El català esdevé també llengua d’ús preferent en les activitats docents extraescolars i complementàries. Es promourà la celebració de festes arrelades a la cultura popular (Nadal, Sant Antoni, les Verges, disfresses…), i s’afavorirà la participació en activitats culturals en català organitzades pel centre o per altres entitats.

• La llengua catalana és la d’ús normal en la documentació acadèmica, econòmica i administrativa interna i externa que generi el centre; en les comunicacions internes i externes, tant quan va adreçada a membres de la pròpia comunitat educativa com quan ho fa a particulars o institucions de l’àmbit lingüístic que li és propi; i, naturalment, en l’ambientació i retolació del centre.

TRACTAMENT DE LLENGÜES:

La llengua catalana constitueix l’eix vertebrador del tractament de llengües i, per tant, és la base referencial de totes les altres llengües curriculars.

Les programacions d’etapa han d’articular l’estatus del català, a més dels aspectes curriculars de cadascuna de les llengües. A més, com el castellà i les llengües estrangeres, és objecte d’aprenentatge, font d’informació i vehicle d’expressió. A l’hora de tractar els fenòmens comunicatius i lingüístics de l’aula, la cultura pròpia –l’entorn immediat, almanco en un principi- haurà de ser l’eix vertebrador, sense perdre de vista les noves necessitats que va plantejant el progrés tecnològic a la societat actual.

Aprendre llengua és, bàsicament, aprendre a utilitzar-la. Partint d’aquesta premissa, l’aspecte oral esdevé el fonament de l’aprenentatge lingüístic.

Els components lingüístics, que abans es treballaven com a objectiu final, ara estan subordinats a la millora de la comunicació; per això, el tractament de llengües gira entorn de dues funcions bàsiques: la comunicativa (la llengua és comunicació i s’ha de desenvolupar la capacitat de comunicar-se oralment o per escrit, adaptant el registre a la situació comunicativa) i la representativa (utilització del llenguatge com a element vertebrador del pensament: estructurar, planificar i “aprendre a aprendre”).

Els components procedimentals i actitudinals seran essencials a l’hora de dur endavant una didàctica que cerqui la competència lingüística en comptes d’uns coneixements purament gramaticals, sovint massa desvinculats de l’ús social.

Els procediments constitueixen el bessó del treball de llengües: llegir, escriure, entendre i parlar seran les capacitats que possibilitaran la resta d’aprenentatges lingüístics i els de les altres àrees.

Anualment, s’elabora una Programació general del tractament de llengües per a l’etapa de Primària i per a l’etapa de Secundària, en aplicació del Decret 45/2016 i altra legislació vigent. Dites Programacions generals s’annexionen a la PGA del centre.

1. OBJECTIUS GENERALS DE LES LLENGÜES

1. Comprendre discursos orals i escrits, tot reconeixent les diferents finalitats, els diferents tipus de texts i registres i les situacions de comunicació en què es produeixen.
2. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, cohesió i correcció, d’acord amb les diferents finalitats i situacions comunicatives.
3. Conèixer i valorar la realitat lingüística de les Illes Balears i comparar-la, així mateix, a la d’altres comunitats lingüístiques amb llurs varietats.
4. Utilitzar els recursos verbals i no verbals en els intercanvis comunicatius.
5. Reconèixer i analitzar els elements i característiques dels mitjans de comunicació per tal de desenvolupar actituds crítiques davant els seus missatges.
6. Beneficiar-se i gaudir de la lectura com a forma lúdica de comunicació i font d’enriquiment personal.
7. Comprendre textos literaris, valorant les obres i els autors rellevants de la tradició literària.
8. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua per tal de millorar les produccions pròpies.
9. Utilitzar la llengua com a mitjà per a l’adquisició de nous aprenentatges, ja sigui emprant els mitjans tradicionals o les TIC.

2. CONTINGUTS

Els continguts de les àrees de llengües es basen en el treball de les habilitats lingüístiques:

1. Habilitats productives: pràctica de la parla i de l’escriptura en situacions d’audiència àmplia en què no es dóna una interacció immediata amb el receptor.
2. Habilitats receptives: audició i lectura comprensiva en situacions en què tampoc no hi ha una demanda d’acció immediata.
3. Habilitats interactives: conversa o escriptura amb un o més interlocutors, de manera que es produeix una interacció amb el receptor.
4. Habilitats de mediació: interpretació o traducció del sentit d’un missatge entre les diferents llengües, la qual cosa inclou tots els aclariments metalingüístics que es fan entre idiomes.

El desenvolupament d’aquestes habilitats és interdependent, de manera que el domini de cada una condiciona el desenvolupament de les altres.

3. CRITERIS METODOLÒGICS

Finalment, els departaments didàctics, partint del fet que les llengües són l’instrument que condiciona els altres aprenentatges, es plantegen com a objectius:

1. Aconseguir un ensenyament de les llengües racional, coherent i profitós.
2. Eliminar les repeticions i les duplicitats en els continguts.
3. Plantejar una temporalització adequada dels aprenentatges.
4. Eliminar contradiccions terminològiques.
5. Atendre els continguts diferencials de cada llengua.
6. Unificar recursos metodològics, instruments d’avaluació i criteris per a l’elecció dels materials curriculars,

4. INTERDISCIPLINARIETAT

L’ensenyament de l’ús de la llengua com a eina de comunicació és responsabilitat dels equips docents.

Encara que el millor especialista per a l’ús del llenguatge específic de cada una de les matèries és el professor respectiu d’aquestes, també s’han d’incorporar continguts d’altres àrees a les de llengües, ja que aquestes s’aprenen usant-les en situacions en què la comunicació sigui imprescindible.

Des de qualsevol àrea, s’ha d’executar l’ús lingüístic entès com a element indispensable de comunicació. Per això, es farà una utilització conscient de les distintes habilitats lingüístiques:

• Comprensió oral i escrita: el professorat ha de comprovar i ha d’incidir, quan sigui necessari, en l’adquisició de la comprensió, oral i escrita, de la informació que s’ofereix a cada àrea.
  Per aconseguir aquest objectiu, es poden fer servir procediments com la interpretació i expressió orals dels conceptes assimilats, els esquemes conceptuals o la lectura comprensiva. No hem d’oblidar que la lectura és un procediment prioritari d’obtenció d’informació que afecta directament o indirecta totes les àrees del currículum. Per tant, des de totes les assignatures hom li ha de donar la importància que li pertoca, i vetlar perquè l’alumne continuï progressant en la seva habilitat lectora.

• Expressió oral: s’ha d’incorporar com a procediment habitual l’expressió oral de conceptes propis de cada matèria. S’hi han de comptar el lèxic, la terminologia, la correcció, la coherència i l’adequació.

• Expressió escrita: el professorat ha de valorar la producció escrita realitzada pels alumnes en totes les matèries. Els texts han de ser presentats de manera formal, correcta, adequada, coherent i amb cohesió. El professorat no ha de qualificar sempre aquests aspectes, però sí valorar-los i incidir-hi.

Les mancances detectades en alguns d’aquests usos lingüístics, si són importants, s’han de tractar en les juntes d’avaluació.

5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’atenció a la diversitat, des del punt de vista del tractament de llengües, es basarà en l’adquisició d’un competència comunicativa bàsica, en els distints idiomes, que permeti a l’alumnat participar de la dinàmica del treball que es desenvolupi dins l’aula, raó per la qual es treballaran bàsicament els continguts procedimentals.

Es tendran en compte els diferents grups d’alumnes que haurien de rebre suport des del departament d’orientació, els de llengües oficials i el de llengües estrangeres:

1. Alumnes de necessitats educatives especials.
2. Alumnes amb dificultats específiques en algun aspecte lingüístic (problemes de dislèxia, de logopèdia…).
3. Alumnes amb retard escolar provocat per causes diverses (malaltia, problemes familiars, socials o actitudinals…).
4. Alumnes d’incorporació tardana a les llengües curriculars.

6. AVALUACIÓ

6.1 Consideracions generals sobre avaluació de l’alumnat:

• L’avaluació tendrà, com a punt de referència, els objectius traçats.
• Hom donarà prioritat als procediments (sobretot, les quatre habilitats lingüístiques bàsiques) i a les actituds.
• L’avaluació inicial estarà enfocada a determinar la presència o absència de les habilitats o coneixements previs requerits per a l’aprenentatge que s’intentarà dur-la a terme.
• L’avaluació formativa tendirà a orientar l’aprenentatge de l’alumnat i a millorar el procés didàctic mentre aquesta es desenvolupa. Se centrarà en les capacitats comprensives i expressives de l’alumnat.
• L’avaluació progressiva tendrà en compte dos aspectes: d’una banda, el nivell obtingut per cada alumne en relació amb ell mateix; de l’altra, l’assoliment dels objectius d’aprenentatge proposats en el procés educatiu.
• Es diversificaran, tant com sigui possible, els instruments d’avaluació.
• L’avaluació tendrà en compte tots els blocs del currículum: llengua oral, llengua escrita, gramàtica, lèxic, literatura i llengua i societat.

6.2  L’avaluació del PLC

L’avaluació de la programació general del tractament de llengües de l’etapa de Primària i de Secundària es fa anualment. Dita avaluació s’annexiona a la Memòria general del centre.

ANNEX

Distribució de les àrees o matèries de cada etapa educativa segons la llengua en que serà impartida

INFANTIL

Lectoescriptura en català

Psicomotricitat en castellà

Iniciació a la primera llengua estrangera (anglès) 2 sessions a la setmana

PRIMÀRIA

1r-2n-3r-4t cursos de Primària

5è – 6è cursos de Primària

ESO

1r Curs ESO

2n curs ESO

3r curs ESO

4rt curs ESO